Propostes per a l’Acció Exterior del nou Govern de la Generalitat
Per Catalonia Global Institute
20/05/2021
Podeu descarregar el comunicat aquí
Els darrers anys, la projecció exterior de Catalunya s’ha vist afectada i ha estat en bona mesura determinada pels fets posteriors al 2017. L’Acció Exterior de la Generalitat que va seguir l’aplicació de l’article 155 s’ha centrat sobretot en la reobertura de les Delegacions que van ser tancades. Un cop aquesta tasca s’ha completat, considerem que el nou govern té de nou l’oportunitat de tornar a impulsar l’activitat exterior de la Generalitat.
L’actual context internacional es troba marcat per una fase conflictiva de la globalització. La connectivitat global no desapareix però proliferen els conflictes, caracteritzats per la davallada dels valors liberals i les institucions internacionals. Les contraposicions de poder entre els Estats Units i la Xina seran la característica principal de les relacions internacionals dels propers anys, però també l’erosió de l’aliança entre els Estats Units i l’Europa Occidental; així com els conflictes recurrents entre el Regne Unit i la Unió Europea, i l’augment de les tensions geopolítiques a la Mediterrània.
Les institucions catalanes, i especialment la seva Conselleria d’Exteriors, han de maximitzar la seva presència internacional, dissenyar i executar estratègicament, pensant en clau d’Estat, quines connexions econòmiques, culturals i polítiques es volen impulsar a l’exterior. En aquest sentit, des del Catalonia Global Institute volem fer una sèrie de propostes que creiem que cal implementar, amb l’objectiu d’identificar i aprofitar les oportunitats, i maximitzar els recursos de la principal eina institucional amb la que compta la Generalitat per a la projecció exterior del nostre país.
Propostes:
- Separar orgànicament la Conselleria d’Exteriors de les competències de Relacions Institucionals i Participació, i no posar-la sota el paraigües de cap altra Conselleria. En el context actual, la naturalesa de les funcions d’internacionalització del país i de la causa per l’autodeterminació estan allunyades a nivell de contingut, tipologia de tasques i especialització de perfils de la promoció de la transparència i els processos electorals. De la mateixa manera, una Conselleria d’Exteriors que es dediqui exclusivament a l’acció internacional facilitarà que les prioritats i plena activitat del/la Conseller/a, alts càrrecs i personal tècnic estiguin orientades a aquesta finalitat.
- Potenciar la presència del govern català més enllà de la Unió Europea. En l’actualitat només 4 de les 15 Delegacions del govern es troben fora del territori de l’UE (dues a llatinoamèrica, una al nord d’Àfrica i una als Estats Units). En aquest sentit, saludem els plans d’obertura de tres delegacions a Austràlia, al Japó i al Senegal anunciats a la tardor de 2020, i emplacem a accelerar els processos per a la seva obertura. Tanmateix, és important tenir present les potències regionals, emergents o reemergents, com l’Índia, la Xina, Rússia o el Brasil, i reforçar la presència tant a la Mediterrània Occidental i com a l’Oriental. Igualment, el Govern de la Generalitat hauria de considerar preferentment aquells països que, per qüestions històriques, econòmiques, polítiques o per les oportunitats que puguin brindar els seus governs, es puguin considerar estratègics de cara a enfortir les seves relacions amb Catalunya.
- Disseny d’una política exterior d’Estat. Una de les conseqüències més negatives de l’Octubre de 2017 va ser la pèrdua de credibilitat del moviment independentista i del govern català a nivell internacional. Creiem que el govern no va ser conseqüent amb allò que es va aprovar al Parlament, va enviar missatges contradictoris a l’exterior i, en última instància, no va satisfer les les expectatives generades internacionalment. Aquests fets van provocar que actors a l’exterior que podien estar disposats a donar suport a l’independentisme, fins i tot posant en risc les seves relacions amb l’Estat espanyol, hagin perdut interès en Catalunya. Com a part de les accions necessàries per redreçar aquesta situació, proposem que la Conselleria d’Exteriors lideri l’elaboració d’una proposta estratègica d’acció exterior d’una Catalunya independent, en què s’analitzin i es recullin les possibilitats i oportunitats existents. També caldria preveure una estratègia per projectar de manera adequada aquestes preses de posició envers els interlocutors i les opinions públiques d’altres països, sobretot en relació amb aquells Estats que s’identifiquin com a prioritaris.
- Treballar per maximitzar les oportunitats fent ús de les eines actuals. En paral.lel a allò expressat en els punts anteriors, dins dels àmbits competencials existents de l’acció exterior de la Generalitat, és important ampliar els marges i explorar les oportunitats existents de cara a assolir objectius tangibles per fer avançar l’interès nacional català, tant en el vessant polític, econòmic com cultural. En aquest sentit, sovint s’ha caigut en la temptació de diluir els objectius de la projecció exterior catalana en qüestions com l’Agenda 2030 de Nacions Unides, plantejant objectius que actualment estan totalment fora de l’abast competencial de la Generalitat o, fins i tot, d’una Catalunya independent. Per això, és fonamental orientar esforços a nivell internacional en àmbits com ara la re-industrialització del país, especialment pel que fa al sector tecnològic, així com la internacionalització de les empreses catalanes i la captació d’inversió estrangera tenint en compte l’interès nacional del país. En aquest sentit caldrà identificar oportunitats pel que fa a la possible participació de Catalunya en els plans de connectivitat entre Europa, Àsia i l’Indo-Pacific impulsats per les principals potències globals, com la Iniciativa de la Franja i la Ruta de la Xina, o les expressades en el marc del G7, que inclouen la participació dels Estats Units, la Unió Europea o el Japó, entre d’altres.
- Suport a la diàspora catalana i a l’activitat de les entitats catalanes amb presència a l’exterior. Tenint en compte que el nombre de catalans a l’exterior probablement augmentarà a causa de la situació d’inestabilitat econòmica del país, és més important que mai reforçar el suport a les comunitats catalanes a l’exterior. Així mateix, cal un major reconeixement a nivell institucional del valor de les comunitats catalanes i del seu potencial, en tant que diàspora organitzada que projecta la imatge, els valors i els interessos de Catalunya als diversos països on hi tenen presència. Per això, considerem important que s’advoqui per a l’impuls del Consell de la Catalunya Exterior, previst a la Llei 8/2017, de 15 de juny, com a òrgan de consulta i participació externa dels catalans residents a l’exterior i de les comunitats catalanes a l’exterior. A més, cal que les Delegacions reforcin els seus recursos per defensar els drets de participació política dels i les catalanes a l’exterior (dret de vot), així com facilitar la creació de xarxes de suport econòmic mutu entre aquests. En paral·lel, les Delegacions del Govern haurien de treballar per donar suport a l’activitat de les entitats civils catalanes amb presència a l’exterior, especialment pel que fa la internacionalització de la causa catalana.
