Comunicat sobre els Jocs Olímpics d’Hivern 2030 com element central per a la internacionalització de Catalunya.
Per Catalonia Global Institute
04/08/2021
El Catalonia Global Institute volem expressar el nostre posicionament en relació a les recents declaracions que apunten a la candidatura Barcelona-Pirineus per als Jocs Olímpics d’Hivern de l’any 2030 com element central per a la internacionalització de Catalunya.
En primer terme, rebem amb sorpresa i preocupació les paraules de la Consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, on indica que els “jocs d’hivern són el projecte internacional més important que projectarà Catalunya al món en la propera dècada”. Des d’una òptica nacional, es fa difícil d’entendre que la principal responsable de la política exterior del govern català reivindiqui que el producte estrella per a la internacionalització de Catalunya en els propers deu anys sigui un esdeveniment esportiu a on, tenint en compte que aquest es planteja dins el marc autonòmic espanyol, els esportistes catalans ni tan sols podran participar com a representants de Catalunya. Difícilment una competició a la que els atletes catalans han de participar sota bandera espanyola, servirà per a projectar la imatge de Catalunya al món que un govern suposadament sobiranista hauria de defensar.
En segon lloc, és important tenir en compte que en la darrera dècada els Jocs Olímpics, tant els d’hivern com d’estiu, han anat perdent importància en la seva capacitat d’atracció internacional i han acabat generant més costos que beneficis, sovint generant conseqüències negatives a nivell social i econòmic per a les ciutats i els territoris que els acullen. Per tant, la seva capacitat com a eines d’internacionalització són força més limitades que el que s’acostuma a plantejar. Especialment en el cas dels jocs d’hivern, cada vegada és més difícil trobar ciutats que vulguin acollir-los. En l’actual context global són una eina de projecció internacional secundària i molt devaluada davant d’esdeveniments o projectes de caràcter econòmic, tecnològic o polític, amb impactes més positius.
Des dels Jocs Olímpics de Beijing 2008 difícilment se’n pot trobar cap que hagi tingut un impacte real en la projecció internacional del seu país. Si els Jocs d’Hivern de 2022 també es celebren finalment a Beijing, probablement seran cèlebres per les campanyes de boicot internacional que patiran, en relació a la situació dels drets humans a la Xina. El cas dels jocs de Tòquio 2020, també han sigut escenari de forta polèmica, accentuada per la pandemia del COVID19, a més de diversos escàndols, i amb una important oposició social interna a la seva celebració. Aquests casos recents ens indiquen que cal prendre amb molta prudència les potencialitats de projecció internacional que donen aquest tipus d’esdeveniments.
Tercer, cal tenir en compte que la seva sola organització a territori català no implica que la projecció que es faci de Catalunya al món sigui la que el país necessita. Negociar i acordar públicament amb l’Estat espanyol l’organització d’aquest tipus d’esdeveniments transmet al món una imatge de normalitat i reintegració de Catalunya al marc constitucional espanyol, precisament en un context de repressió i no resolució del conflicte nacional. A més, el fet de que els principals impulsors d’aquesta iniciativa (amb Foment del Treball al capdvant), tinguin com a projecte la provincialització de Catalunya i la conversió de Barcelona en un satèl·lit de Madrid, seguint l’aposta de l’actual govern espanyol, haurien de fer sonar les alarmes sobre quina és la imatge internacional que des d’aquests sectors es vol projectar de Catalunya.
Finalment, volem remarcar que més enllà de la idoneïtat o no de la celebració d’aquest esdeveniment, en cap cas és acceptable que per a un país com Catalunya es presenti aquesta fita com la més important a assolir en la propera dècada. La pandèmia de la COVID19, l’actual situació econòmica i social, el model productiu del país, la crisi climàtica i les creixents tensions geopolítiques ens mostren el tipus de reptes internacionals que haurien de centrar l’atenció de les nostres autoritats, i els camps on Catalunya hauria de treballar per excel·lir. La celebració d’uns Jocs Olímpics d’Hivern no pot ser en cap cas el principal horitzó de projecció internacional de Catalunya en els propers deu anys. Aquesta mena de plantejament denota una manca d’ambició i comprensió del que cal per a fer front als reptes que Catalunya i Barcelona hauran d’entomar durant el segle XXI.
