La invasió russa d’Ucraïna: com afectarà a l’Orient Mitjà i al Nord d’Àfrica?
Per Rosa Cabús
10/06/2022
El 24 de febrer 2022, Rússia va llançar una invasió militar a gran escala contra Ucraïna. La incursió, encara en curs, ha posat en dubte el principi generalment i tàcitament indiscutible contra la conquesta territorial. Des de la Segona Guerra Mundial, aquest principi ha assegurat l’estabilitat a les turbulentes regions de l’Orient Mitjà i del Nord d’Àfrica (MENA), sovint a costa d’altres aspectes humanitaris. Tot i que clarament hi ha hagut canvis de règim, la majoria de les fronteres del MENA s’han mantingut iguals. De la mateixa manera, els països més significats han trobat les seves respostes utilitzant tàctiques terroristes en comptes d’enfrontar-se directament. En altres paraules, els fonaments de la seguretat al MENA s’han mantingut. L’actual invasió russa, però, està sacsejant la regió de tres maneres clau.
El primer impacte, i potser el més evident, és la seguretat alimentària. Els països de la regió del MENA es troben entre els més susceptibles a les crisis alimentàries, i la pandèmia de la Covid-19 ha acabat agreujant una situació que ja era fràgil prèviament. Cal assenyalar que un dels principals catalitzadors de la revolta política a Egipte del 2011 va ser l’augment del preu dels aliments, en què les imatges relacionades amb el pa es van convertir en un tema central de les protestes: “Pa, llibertat i justícia.” Enmig d’una escassetat mundial, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha fet encara més complexa una situació ja difícil, ja que ambdós països subministren una gran quantitat de blat al món. Egipte s’enfronta a un problema addicional més enllà del preu d’importació, és a dir, si podrà continuar subvencionant el cost del pa. En un any en què els preus s’han disparat, gairebé el 90% de la població d’Egipte està inscrita al sistema de racionament del pa. Entre la darreria del tercer trimestre del 2021 i pocs dies després de la invasió russa, el preu del blat tou per tona ha augmentatun sorprenent 43,5%. I habitualment allà les fams no sorgeixen de l’escassetat d’aliments per se, sinó de l’augment dels preus. Tot i que la diversificació productiva està en procés, aquest no és un problema que es pugui resoldre d’un dia per l’altre, sobretot tenint en compte l’elevat consum de pa dels egipcis. La inseguretat alimentària és un problema encara major en altres països de la regió, com ara el Líban i el Iemen, on les condicions econòmiques són especialment preocupants i on les condicions humanitàries són angoixants, per dir-ho de manera suau. En general, la inseguretat alimentària quasi sempre es tradueix en inestabilitat política.
Un segon àmbit d’impacte és el sector energètic. El fort augment del preu del petroli i del gas té repercussions directes en el preu dels béns essencials. Mentre que el preu del petroli i del gas ja estava pujant abans de la invasió russa, aquesta ha agreujat una situació que ja era fràgil. L’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units (EAU) podrien augmentar la seva producció de petroli, cosa que podria alleujar la puja dels preus. Tanmateix, les dues nacions del Golf han deixat clar que, de moment, prioritzen les seves relacions amb el Kremlin. Tot i que es podria argumentar que els saudites no volen infringir el seu acord amb l’Organització de Països Exportadors de Petroli i Rússia (OPEP+), aquest no és el cas. Els saudites no estan bombejant a la màxima capacitat permesa. Actualment, Aràbia Saudita bombeja deu milions de barrils diaris quan el màxim establert és de dotze. Països com Egipte, Iran i altres estats del Golf no corren tant de risc, ja que o bé són autosuficients o bé exporten hidrocarburs. No obstant això, molts altres països com el Líban són molt vulnerables a la inflació. En qualsevol cas, l’augment dels preus del petroli i del gas té un impacte important en el preu de les matèries de consum diari, que al seu torn pot provocar malestar social.
L’impacte polític de la invasió d’Ucraïna sembla que tant a la regió del MENA, com al món sencer, està transcendint cap a la multipolaritat. Aquesta transformació és especialment visible en com molts països del MENA han respost a la invasió: amb una aparent neutralitat. Aquesta imparcialitat és rellevant perquè es podria esperar que els aliats del EUA responguessin de manera assertiva i sense dubte a favor dels estatunidencs. Per exemple, mentre que els Acords d’Abraham van portar esperança d’estabilitat, també van suposar una clara oportunitat pels EUA. De manera similar a la situació de postguerra dels anys 40 a Europa, els Acords d’Abraham proporcionen suport polític i econòmic: com a contrapartida al suport dels països del MENA, els EUA obtenen beneficis geoestratègics considerables. Aquests pactes il·lustren una certa de primacia sobre altres reivindicacions locals. En canvi, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia ha alterat significativament el tauler d’escacs global, sacsejant l’ordre internacional i desafiant la Pax Americana. L’evidència està en el fet que no hi ha un clar reajustament diplomàtic al voltant de les dues potències. Amb l’excepció dels hutis al Iemen i de Hesbol·là al Líban, així com de l’Iran i Síria, la resta de països de la regió del MENA estan intentant mantenir un equilibri entre els EUA i Rússia. En resum, el fet que els aliats americans no estiguin alineant-se indiscutiblement amb els EUA revela la transició cap a aquest món multipolar.
Més enllà de demostrar una multipolaritat, aquesta imparcialitat dels països del MENA succeeix per dues raons principals. En primer lloc, el llegat de la recent política exterior dels EUA a la regió –sobretot a l’Afganistan, a l’Iraq i a Síria– ha donat peu a sentiments amargs entre els països de parla àrab. Els EUA són percebuts per molta gent dels països àrabs de la mateixa manera que Occident veu a Putin. En una enquesta del 2019, el 66% dels enquestats va considerar que, després d’Israel, els EUA representen l’amenaça més activa per a la seguretat del món àrab. Tot i que aquest resultat és clarament revelador, seria ingenu argumentar que només això fa mantenir la neutralitat a molts països del MENA,sobretot tenint en compte que la majoria dels països són autocràtics. Encara més importants són els elements estratègics que desmitifiquen aquesta resposta diplomàtica. La invasió russa ha provocat fins i tot que, aliats dels nord-americans com l’Aràbia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Jordània i Kuwait, entre d’altres, no es pronunciessin a l’Assemblea General de l’ONU quan es votava sobre suspendre Rússia del Consell de Drets Humans. Aquestes abstencions, però, no provenen de l’apatia. Els països de la regió del MENA tenen una oportunitat d’afirmar-se. I no només això, la disputa territorial del Marroc sobre el Sàhara Occidental, per exemple, no permet al país tallar les relacions estratègiques amb cap altre país, especialment amb els membres permanents del Consell de Seguretat, tot i viure una sequera intensa i una alta inflació. En qualsevol cas, la majoria de països del MENA troben raons estratègiques, ja siguin econòmiques o polítiques, per no alienar-se netament ni amb els EUA ni amb Rússia.
En el fons, la Xina sembla estar observant la situació de manera discreta des de la distància, però amb un intens interès. La Xina és ben conscient que, en un futur proper, esdevindrà un actor clau en la disputa per l’hegemonia internacional, si aquesta és possible. D’una banda, la Xina té grans interessos en els països actualment en conflicte. Aquests interessos prenen cos en la Nova Ruta de la Seda. D’altra banda, la superpotència asiàtica ja està desafiant la influència nord-americana a la regió MENA. La Xina ho fa aprofundint els seus llaços econòmics, diplomàtics i militars a un ritme constant. Econòmicament, la Xina té moltes iniciatives, entre les quals destaca la Ruta Marítima de la Seda. Aquesta xarxa estratègica d’infraestructures portuàries –tot i que no està exempta de dificultats– pretén ampliar el domini de la Xina als golfs i mars estratègics de la regió. Diplomàticament, la Xina ha posat en marxa el “Fòrum de Cooperació Xina-Estats Àrabs,” que en essència vol promoure la cooperació. Militarment, la intel·ligència nord-americana va descobrir que la Xina estava ajudant els Emirats Àrabs Units a construir una instal·lació que –almenys aparentment– no tenia cap objectiu militar. Així que, tot i que la construcció no va avançar, cal advertir una naixent cooperació en matèria de seguretat plasmada en altres intercanvis militars bilaterals entre ambdós països. A més, l’interès de la Xina és especialment preocupant per a Washington, ja que els seus objectius han inclòs la promoció de la democràcia en un terreny molt il·liberal. En canvi, la Xina no interfereix en els règims pel que fa a la seva organització interna. En resum, la presència de la Xina –tot i no estar al capdavant del conflicte actual a Ucraïna– condiciona implícitament la posició dels països del MENA.
En conclusió, la incursió russa a Ucraïna ha afectat a la regió de moltes maneres. Els impactes més evidents són la seguretat alimentària i el preu del petroli i del gas. Rússia i Ucraïna són els principals exportadors de blat, i països com Egipte depenen molt del pa subvencionat. En general, la manca d’accés als aliments ha estat històricament un detonant important del malestar social. Lligada al preu dels béns primaris, l’energia també contribueix a l’augment considerable dels preus dels aliments. Tanmateix, com s’ha vist, l’increment del preu en molts casos es deu no només a la invasió, sinó també a moviments estratègics. A nivell macro, l’impacte de la invasió a la regió il·lustra el canvi global cap a la multipolaritat. Els països, que en altres ocasions s’haurien alineat clarament amb qualsevol dels dos blocs, ara són aparentment imparcials. La Xina juga una paper de presència silenciosa, que al seu torn influeix en la resposta regional dels països del MENA. Aquests països són conscients que qualsevol dels escenaris potencialment futurs comportarà oportunitats, riscos i amenaces. Tenint en compte això, no hi ha una única avaluació estratègica que funcioni en tots els sentits, i cada moviment diplomàtic requerirà una avaluació tant dels beneficis com dels inconvenients que comporta.
Les opinions expressades en aquesta publicació competeixen només als autors. No representen les opinions i visions del CGI o els seus col·laboradors. Les designacions emprades en aquesta publicació i la presentació del materia no impliquen l’expressió de cap mena d’opinió per la part del CGI sobre l’status legal de cap país, area o territory, les seves autoritats o la delimitació de les seves fronteres.
