Èxit de les Primeres Jornades de Política Internacional i Defensa de Catalunya
Per Catalonia Global Institute
03/10/2023
Ahir dissabte 30 de setembre el Catalonia Global Institute i la Societat Catalana d’Estudis Militars van organitzar les Primeres Jornades de Política Internacional i Defensa de Catalunya, amb l’objectiu de generar anàlisi i debat sobre aquestes qüestions des d’una perspectiva nacionalment autocentrada.
L’esdeveniment va portar a Barcelona tres referents internacionals de renom. El professor Matt Qvortrup, especialista en referèndums i en processos d’autodeterminació, Dimitrij Rupel, exministre d’Exteriors Eslovènia i un dels principals protagonistes del procés d’alliberament nacional d’aquell país a principis dels anys noranta, i el professor Andrew Lambert del Department of War Studies del King’s College de Londres, un dels experts més reputats del món en gran estratègia i història naval.
En el marc de les jornades, representants de les dues entitats i el públic assistent van poder conversar i debatre amb els ponents durant tres sessions que van tenir lloc al Reial Cercle Artístic de Barcelona. Les jornades van obrir amb una presentació de l’acte per part de Pol Molas de la Societat d’Estudis Militars i en Miquel Vila del Catalonia Global Institute. Vila va remarcar que la intenció de les jornades és donar “accés a Catalunya d’eines per construir un pensament sòlid, madur i nacionalment centrat sobre política internacional i defensa, i amb una mirada més àmplia, contribuir un canvi ideològic profund dins el nacionalisme català.”
Durant el primer panel de les conferències, el professor Matt Qvortrup va presentar el seu llibre I Want to Break Free: A Practical Guide to Make a New Country, versat sobre els aspectes polítics, legals i culturals dels processos d’independència. Durant la seva sessió Qvortrup va relatar casos bastats en la seva experiència com a assessor de moviments d’alliberament nacional i de governs de països occidentals, així com a mediador en conflictes, dins l’àmbit de diversos organismes internacionals.
Qvortrup va aconsellar que qualsevol moviment independentista ha de tenir una actitud “maquiavèl·lica”, saber combinar els seus interessos amb els dels països dels quals es vol obtenir algun tipus de suport. Va remarcar que cal treballar per aconseguir el recolzament de “gent important, de llocs importants,” referint-se a captar els interessos de les grans potències, posant com a exemple els Estats Units.
A la segona sessió, l’exministre d’exteriors eslovè, Dimitrij Rupel va relatar les accions portades a terme durant els mesos previs a la declaració d’independència d’aquell país, i durant els dies posteriors, quan l’exèrcit iugoslau es va mobilitzar per a aturar-la emprant la força. La ponència posava èmfasis en les posicions inicials dels interlocutors internacionals dels eslovens, i en especial les potències europees i els Estats Units, que no només desaconsellaven la via independentista sinó que amenaçaven amb el no reconeixement. En aquest sentit, l’exmandatari eslovè va esmentar que els seus interlocutors internacionals es queixaven que els eslovens estaven actuant de forma unilateral, a lo que ell responia que “és clar que fèiem coses unilaterals!.”
En la tercera sessió, el professor Andrew Lambert va repassar les característiques comunes dels poders marítims, i va desenvolupar com Catalunya, amb unes condicions de territori i població similar a altres països avesats al comerç i al mar, estava en condicions de reviure la seva tradició marítima i fer-ne una característica de la seva estratègia geopolítica.
Lambert va remarcar la importància de la cultura en el pensament estratègic d’un país així com el paper de la història “un coneixement acurat de la història condueix a una estratègia robusta, un coneixement pobre de la història, porta a una estratègia pobra”
En la intervenció final, en Pol Molas, i n’Abel Riu del Catalonia Global Institute, van repassar les contribucions més importants de la jornada, posant l’èmfasi en la necessitat de reivindicar i construir un pensament català nacionalment centrat en qüestions de política internacional i defensa. Riu va remarcar que en relacionar-se amb actors internacionals és crucial “connectar la realitat sobre el terreny amb les demandes que se’ls hi fan arribar. Si la situació sobre el terreny avança en una direcció favorable a l’autodeterminació nacional, els actors internacionals s’adaptaran a la nova realitat.”
L’esdeveniment va omplir la sala del Reial Cercle Artístic amb un centenar de persones durant tot el dia, i va comptar amb la presència entre els assistents d’una delegació de diputats del parlament britànic, membres de l’All-Party Parliamentary Group on Catalonia,, en concret Douglas Chapman i Joanna Cherry del Scottish National Party, Hywel Williams dels nacionalistes gal·lesos del Plaid Cymru, i Pauline Latham del Partit Conservador.
El Catalonia Global Institute és un centre d’anàlisi d’afers internacionals que té com a objectiu dotar la societat catalana de pensament propi en política global. La Societat d’Estudis Militars és una entitat que es dedica a generar coneixement en matèria de política de defensa al servei de l’interès nacional català.
Fotografies: Josep-Lluís González
