Les Nacions Unides en el Nou Desordre Mundial: amenaces i oportunitats per a les nacions sense estat

Per Catalonia Global Institute

RESUM EXECUTIU

Context i objectiu

L’ONU arriba al seu 80è aniversari amb una doble crisi de liquiditat i de legitimitat, i a punt de canviar de lideratge amb l’inici del mandat del desè secretari general l’1 de gener de 2027. Aquest informe mesura l’autoritat de l’organització respecte d’altres organitzacions internacionals, identifica els riscos que afronta, i examina com una nació sense estat pot actuar dins d’unes institucions pensades únicament per a estats.

Marc analític

L’ONU és un sistema de tres nivells: els òrgans principals i el Secretariat, les agències especialitzades, i els fons i programes. Segons les dades del Measuring International Authority (MIA), el sistema destaca més pel pooling, és a dir, la decisió col·lectiva sense veto nacional, que no pas per la delegació. La bibliografia recent mostra que les grans organitzacions rarament desapareixen, sinó que perden pes quan els estats opten per eludir-les.

Troballes principals

Un Consell de Seguretat bloquejat

El 2025 el Consell va adoptar 44 resolucions, la xifra més baixa des del 1991, i des de 2014 no ha aprovat cap missió de pau nova. Els vetos dels membres permanents han frenat acció sobre Ucraïna, Gaza, el Sudan i l’estret d’Ormuz.

Crisi de liquiditat

Els Estats Units i la Xina aporten el 42% del pressupost ordinari, que ha caigut de 3.720 a 3.450 milions de dòlars entre 2025 i 2026. La retallada ha comportat una congelació de contractacions, i els talls d’emergència en les operacions de pau, forçant la repatriació de més de 13.000 cascos blaus arreu del món.

Fòrums alternatius

El Board of Peace per a Gaza, els BRICS+ i coalicions com AUKUS o el FIT Partnership resten centralitat a l’ONU. Els Estats Units han anunciat la retirada de 66 organismes internacionals, 31 dels quals formen part del sistema de l’ONU, mentre la Xina guanya influència des de dins de l’organització.

Una reforma que no arriba

El UN80 s’ha centrat en retallades i fusions d’agències i ha deixat de banda la reforma del Consell, que requeriria l’aprovació dels cinc membres permanents segons l’article 108 de la Carta . Aquest informe atribueix bona part dels problemes als mateixos estats: el 86% dels mandats del Secretariat no preveu cap revisió ni data de finalització.

Implicacions per a Catalunya

L’informe també defensa que les nacions sense estat s’han d’inserir en les institucions existents en lloc de crear-ne de paral·leles. Kosovo, per exemple, sense ser membre de l’ONU, va entrar al FMI i al Banc Mundial el 2009. S’identifiquen quatre vies d’accés: la condició de membre associat (Flandes a UN Tourism), la participació dins la delegació estatal (el Quebec a la UNESCO), la contribució financera i tècnica, i les xarxes subestatals com Regions4. Les dues primeres requereixen el consentiment de l’estat; les altres dues, no.

Els àmbits més permeables són el clima, la governança digital i la cultura, la llengua i els drets humans. En el cas català, l’article 198 de l’Estatut preveu la participació en organismes internacionals, però la deixa en mans de la voluntat de l’Estat espanyol. A més, les retallades afecten sobretot els canals més oberts, com els mecanismes de drets humans.

Conclusió

En aquest informe, el futur de l’ONU no serà de renovació ni d’obsolescència, sinó d’adaptació, i l’organització continua sent una força positiva que cal protegir. Els formats tècnics i de multinivell obren vies noves a les nacions sense estat. Si hi aporten coneixement i finançament, poden guanyar visibilitat i reforçar alhora el sistema multilateral, sempre que actuïn com a socis i no com a subordinats dins dels seus estats.

PODEU ACCEDIR A L’INFORME COMPLET AQUÍ


Categories

No et perdis cap publicació!

Subscriu-te a al nostre butlletí i les rebràs per email.