On l’Informe Draghi va perdre el rumb: la gran degradació d’Europa a les portes de la segona arribada de Trump
Per Eduard Gracia
11/02/2025
Descarrega l’informe en anglès: Where Draghi’s Report missed the plot: Europe’s Great Degeneration on the eve of Trump’s Second Coming
Resum Executiu:
L’article analitza críticament l’informe de Mario Draghi del 2024 sobre la competitivitat europea, argumentant que, tot i que l’informe proporciona una anàlisi i recomanacions valuoses, passa per alt un factor crucial: el paper de la qualitat institucional en el declivi econòmic d’Europa. L’autor sosté que la trajectòria actual de la UE s’assembla a un escenari de “Matrimonio all’Italiana” – aconseguint una unió fiscal/política sense convergència econòmica, similar a l’experiència post-unificació d’Itàlia. L’anàlisi suggereix que les subvencions i la integració de la UE, paradoxalment, poden estar facilitant la degradació institucional en països amb institucions ja febles, creant una versió benestarista del “mal holandès”. Aquesta debilitat institucional, combinada amb una regulació i burocràcia excessives, està contribuint a la disminució de la competitivitat d’Europa enfront dels EUA i la Xina.
Punts Clau:
1. Bretxa de Qualitat Institucional:
– Existeix una clara divisió entre els països del Nord/Nord-oest d’Europa (alta qualitat institucional) i els països del Sud/Est d’Europa (menor qualitat institucional).
– Els països amb menor qualitat institucional tenen dificultats en utilitzar eficaçment els fons de la UE i implementar reformes.
– La distància entre la qualitat institucional es correlaciona fortament amb el rendiment econòmic i la productivitat.
2. Reptes de Productivitat i Creixement:
– La distància del PIB per càpita de la UE amb els EUA va créixer del 31% al 34% (2002-2023).
– El creixement de la productivitat dels països del sud d’Europa es va estancar als anys 80 després d’una forta convergència inicial durant la postguerra.
– Els països de l’Est d’Europa mostren signes de patrons similars de desacceleració de la productivitat.
3. Problemes de Política i Regulació:
– La sobrerregulació europea i l’alta tributació desanimen la iniciativa privada i la innovació.
– Les polítiques agressives de descarbonització de la UE poden estar perjudicant la competitivitat industrial.
– El bloc genera només el 6,6% de les emissions globals de CO2 però suporta costos econòmics desproporcionats provocats per polítiques verdes.
4. Problemes Estructurals:
– La despesa pública supera el 50% del PIB en la majoria dels països de la UE, creant una forta influència de l’estat.
– La innovació sovint comença a Europa però es trasllada als EUA per a la comercialització a causa de millors condicions empresarials.
– La càrrega burocràtica i regulatòria de la UE crea una “trampa de tecnologia mitjana.”
5. Riscos Futurs:
– La trajectòria actual podria conduir a una major divergència econòmica dins de la UE.
– El potencial debilitament del suport dels EUA sota el segon mandat de Trump podria exposar les vulnerabilitats de la UE.
– Sense reforma, és probable que la bretxa tecnològica entre la UE i els EUA s’ampliï.
6. Limitacions de l’Informe Draghi:
– Proposa una inversió anual de 800.000 milions d’euros sense salvaguardes adequades contra la mala assignació.
– No aborda suficientment les variacions de qualitat institucional entre els estats membres.
– Se centra més en la recerca que en el desenvolupament comercial d’innovacions.
7. Reptes de Reforma:
– La UE manca de mecanismes efectius per fer complir la qualitat institucional després d’admetre nous membres.
– Els casos d’èxit (com Irlanda i els estats bàltics) són impulsats per pressions externes o atracció d’inversions.
– L’expansió de l’estat del benestar en països amb institucions febles crea oportunitats per al rendisme.
Eduard Gracia és economista i MBA, així com autor de diversos llibres i articles sobre temes econòmics. Durant gairebé tres dècades va treballar com a consultor de gestió amb seu primer a Nova York, després a Londres i finalment a Dubai. Actualment és professor d’economia internacional a la Universitat de Barcelona.
Les opinions expressades en aquesta publicació competeixen només als autors. No representen les opinions i visions del CGI o els seus col·laboradors. Les designacions emprades en aquesta publicació i la presentació del materia no impliquen l’expressió de cap mena d’opinió per la part del CGI sobre l’status legal de cap país, area o territory, les seves autoritats o la delimitació de les seves fronteres.
